Moda i trastorns alimentaris

       

           INTRODUCCIÓ

     Aquest any treballem el projecte d´escola relacionat amb la moda ,i , en l'àmbit de Ciències i Matemàtiques estem fent un estudi sobre transtorns alimentaris. En aquest treball parlarem dels diferents transtorns, les seves característiques i exposarem estadístiques que trobem interessants sobre aquest tema.
   
       - A ITA, el 67% dels pacients reben l'alta terapèutica.
       - Edat mitjana és de 19,28 anys, tot i que existeixen casos des dels 13 als 61 anys.
       - La mitjana d'evolució és de 4,5 anys.
       - Al 3,2% ingressos fracassats abans d'entrar a ITA

         ANORÈXIA

    Es caracteritza per una preocupació obsessiva per l'alimentació i fòbia extrema a guanyar pes.
    Les persones que pateixen anorèxia nerviosa senten una por intensa a augmentar de pes o a engreixar-se, i estan excessivament preocupades per la seva silueta.Patir aquest transtorn té un gran impacte negatiu en la vida familiar , social, laboral, acadèmic i emocional.
    Només entre el 5-10% dels afectats són homes.    L'edat d'inici de l'anorèxia nerviosa se situa freqüentment entre els 13 i els 18 anys; cada vegada es troben més casos tant en nenes prepúbers com en dones adultes.

       

QUÈ ÉS EL TRANSTORN PER AFARTAMENT?

     El transtorn per afartament està caracteritzat per episodis d'ingesta compulsiva de forma recurrent. Té moltes similituds amb la bulímia nerviosa.La diferència principal és que la persona que pateix un transtorn per afartament no realitza conductes compensatòries ( vòmit autoinduït , abús de laxants i/o diürètics , dejunis, exercici físic en excés,etc...). També és habitual que la persona que té aquest transtorn  presenti símptomas depressius. Una de les conseqüències més habituals del transtorn per afartament és patir sobrepès o obesitat, amb els riscos que això comporta per la salut: diabetis, hipertensió , colesterol, etc.

       El 2,5% dels espanyols pateix transtorns per afartament compulsiu. Aproximadament el 80 % dels afectats per aquesta malaltia la superen.

         BULÍMIA

       La bulímia nerviosa és un transtorn de la conducta alimentària que es caracteritza per episodis d' afartaments .Les persones afectades intenten compensar els efectes de les sobreingestes mitjançant vòmits autoinduits i/o altres maniobres de purga o augment de l'activitat física.

        

CRITERIS PER DIAGNOSTICAR LA BULÍMIA

      -Presència d'afartaments recurrents.
      -Ingesta d'aliment en un curt espai de temps.
      -Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta de l'aliment.
      -Conductes compensatóries inapropiades.

     DADES

     Un 2,7% de les nenes entre 12 i 18 anys tenen bulímia.
     Un 1,4% dels nens entre 12 i 18 anys tenen bulímia.
     Entre el 3 i 10 % d'estudiants universitaris tenen bulímia.
     Un 90% dels casos de bulímia representa les dones, i un 10% els homes.
      Un 80 % d'estudiants d'universitat diuen haver menjat massa i provoca el vòmit en situacions puntuals.

     TCANE

     Els Transtorns de la Conducta Alimentària No Especificats (TCANE) són habitualment quadres incomplets d'anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa , tant perquè es troben en el seu inici o perquè estan en procés de recuperació.Per tant, trobem símptomes similars a l'anorèxia nerviosa o bulímia nerviosa, però sense arribar a configurar un quadre complet, no per això menys greu. En els TCANE també s'inclouen problemes com la utilització habitual de conductes compensatòries inapropiades ( després d'ingerir quantitats normals d'aliment ) i episodis d'ingesta compulsiva de manera recurrent, però sense conductes compensatòries.
      Entre un 3 i un 5% de la població pateix un TCANE.
      Entre els TCANE més rellevants trobem la Vigorèxia i l'Ortorèxia.


   
VIGORÈXIA: OBSESSIÓ PER UN COS MUSCULÓS

    La vigorèxia és un transtorn mental no estrictament alimentari , que es coneix també com a complex d'Adonis.Es calcula que a Espanya hi pot haver uns 700.000 afectats, però, encara no s'ha etiquetat com a malaltia. Les persones que pateixen vigorèxia tenen una obsessió tan gran per veure musculoses que es miren tota l'estona al mirall i mai no estan satisfetes. Aquest sobredimensionat culte el cos es manifesta per una pràctica excessiva de l'esport provocada per una obsessiva preocupació per l'aspecte físic, i té com a meta principalo l'obtenció d'una major massa muscular.Així, més de l'exercici, també modifiquen la seva alimentació , supeditant-la a la consecució dels seus objectius.Tot això els porta a suprimir els greixos de l'alimentació i consumir proteïnes i hidrats de carboni en excés , amb conseqüències negaives per a la salut.

   


ORTORÈXIA: QUAN L'OBSESSIÓ PER MENJAR SA ESDEVÉ UN PROBLEMA 

       La Ortorèxia és una malaltia relacionada amb els transtorns del comportament alimentari. La diferència de l'ortorèxia amb els altres  trastorns alimenaris  és que, mentre a l'anorèxia i la bulímia el problema gira al voltant  de la quantitat de menjar, en  l'ortorèxia gira al voltant de la quantitat..

IDEALS DE BELLESA 

 Egipte: la bellesa era un atribut de la classe sacerdotal. L 'embelliment tenia un sentit simbòlic i una funció mèdica.

         El Kohol ( es pintaven els ulls ) prevenia l'oftalmia del dessert i estava vinculat amb l'ull d'Horus .

Grècia: la bellesa residia en la perfecció de les porcions del cos.

Edat Mitjana: La deessa mediaval era rossa, cabell arrissat i amb trenes o sense.Pell blanca( símbol de puresa).Front eixamplat i brillant.

Renaixament : La deessa havia de posseir la pell, les dents i les mans blanques ; llavis,galtes i ungles vermelles,i ulls, celles i pestanyes negres.

Bellesa Barroca: noies rosses de pell transparent.Comencen a veure's  lunars postissos per dissimular pigues i grans.També existeix  el coloret per dissimular la pal·lidesa.

S.XVIII: Les dones utilitzaven cotilla i l'alseis(planta) per provocar desmais, anèmies i hipocondries.

S.XIX: La neteja és símbol de bellesa a la burgesia: els peus es renten cada vuit dies, els cabells cada 2 mesos i les dents una vegada per setmana.

S.XX: La figura de la dona té com a ideal un ventre pla, pits petits i espatlles masculines.

ACTUALITAT

El concepte de la bellesa ha anat canviant al llarg dels segles.Actualment, l'estàndard de bellesa proposat per les dones, es limita a la dona molt alta, prima i poc proporcionada, és a dir, amb els pits petits, les cames primes i amb poques curves.La mesura perfecta per les dones són: 90cm de pit i 60 cm de cintura.També estan de moda les cirugies estètiques on la dona pot aumentar els llabis, els pòmuls i les cames.També es fan liposuccions per lluir primesa.Per aprimar-se, cada vegada és més freqüent utilitzar dietas, productes....per aprimar-se, per no engreixar-se més,...L'adolescència és moment de mayor vulnerabilitat, ja que els adolescents van construint la seva pròpia identitat.Per un adolescent és més díficil tenir un criteri propi, ja que el grup d'amics , la família i els medis de comunicació són molt importants i influents en aquesta etapa.Això passa perquè als països occidentals vivim en una cultura on l'ideal de bellesa és tenir un cos prim.Però per exemple a Samoa( Nova Zelanda) les dones només són admirades quan estan grasses i ja han entrat a la maduresa.

CAUSES

És important valorar la influència social que s'excerceix avui dia, sobre la necessitat d'aprimar-se.

Als mitjans de comunicació trobem constantment dietes, aliments lights, aparells i tota mena de sistemes per aconseguir un cos sense greixos.

Entre els factors socioculturals trobem:

-La pressió social mediàtica que existeix, ja que la moda i la publicitat mira més a aprimar-se que per a una bona salut , 3 de cada 4 dones estan insatisfetes amb el seu cos.

-La discriminació cap els obesos en tots els ambits de vida social.

-La difusió a través de revistes i pàgines de internet pro-anorèxia.

INTRODUCCIÓ ESTADÍSTIQUES

Es difícil estimar la prevalença d’aquests trastorns, però la major part de les investigacions publicades recentment coincideixen en l’aparent augment del nombre de casos d’aquests trastorns en els països desenvolupats en els últims 50 anys.

Als Estats Units, l’anorèxia suposa ja la tercera malaltia crònica més freqüent entre dones adolescents, desprès de la obesitat i l’asma.

La letalitat dels trastorns de la conducta alimentaria (TCA) és la més alta entre les destacades per trastorns psiquiàtrics.

A Espanya els últims estudis realitzats coincideixen a assenyalar una taxa de prevalença de casos de TCA en població adolescent al voltant del 4’1% - 4’5%

En concret, l’anorèxia es situa al voltant del 0’3%, la bulímia en el 0’8% i el TCA no especificat al voltant del 3’4% de la població femenina entre els 12 i els 21 anys.

Si considerem la totalitat de l’espectre tenint en compte les formes més lleus, l’estimació de la freqüència  és molt més gran i es situa entre el 4% i el 16%.

Ara us presentarem algunes estadístiques per tal de conèixer més dades sobre aquests trastorns.

https://www.youtube.com/watch?v=A2fbUR4A4M4

Sveta Gomez, Juan Collado i Astrid Martínez