Els neologismes i els manlleus.

              L'activitat proposada en les àrees de llengua catalana i castellana consisteix en treballar els neologismes i els manlleus relacionats amb el projecte de l'escola d'aquest any: la moda. 
Un neologisme és un mot creat per denominar conceptes o objectes de nova aparició; per exemple, xip. 
Un manlleu és un mot incorporat al lèxic d'una llengua procedent d'una altra, adaptat o no a la llengua receptora; per exemple, esquí.
Per treballar aquesta activitat, cadascú de nosaltres va triar tres neologismes i/o manlleus i en fèiem una anàlisi sobre el seu origen, història i/o curiositats. Després, el grup assignat per treballar català, en seleccionaven quinze, aquells que més els van cridar l'atenció. 

Anorac:

Peça d'abric impermeable, amb caputxa, cremallera i punys o bandes elàstiques en les mànigues. Resguarda molt bé del fred i del vent; per això s'usa sobretot als països freds i, als països temperats, entre excursionistes i esquiadors. Als Països Catalans, on es considera una jaqueta esportiva, fou la primera peça d'abrigar feta de material plàstic que arribà a popularitzar-se. L'anorac fou inventat pels esquimals de l'Àrtic i originalment estava fet de pells de ren o de foca. Anorac és un manlleu adaptat al català que prevé de l'inuit anorak que significa literalment 'vent'. És al diccionari acadèmic des de 1983.

Biquini:

Banyador femení que consta d'unes calces i uns sostenidors. Etimologia: de bikini, marca registrada per L. Réard el 1946 amb el nom d'un atol del Pacífic, on s'experimentà la bomba atòmica; el nom fou reprès en anglès, afavorit per l'efecte explosiu provocat per l'ús d'aquest banyador, ja que en aquella època portar aquesta peça de roba era considerat anar despullat. A més, d'acord amb el començament bi-, biquini havia de significar 'un banyador de dues peçes de tela, de dos quinis'. D'acord amnb aquesta etimologia popular (i comercial) a partir del fals lexema quini. Es van crear altres banyadors amb el nom de peces amb els que estaven creats: monoquini, triquini, tanquini...

Brusa:

1. Peça de vestir femenina, amb mànigues o sense, generalment cordada al davant, que cobreix el tronc.
2. Peça de vestir exterior molt soferta, en forma de túnica i amb mànigues, que duien generalment per treballar els mossos, els porterts, etc.

Etimologia: prové del francès blouse; la primera font de brusa és el 1839. Blouse: l'origen de la paraula és incert. Algunes fonts diuen que prové del francès bleu (el color que s'utilitza normalment per la roba per treballar) i unes altres diuen que prové de les llengües germàniques.

Caiximir:

El nom d'aquesta llama prové de la regió on era fabricada originalment: Kachemira, una ciutat del Tibet, situada a prop de la península hindú, que pertanyia a la vegada a l'Índia, Pakistan i Xina. A la capital d'aquesta regió, Kashmir, és fabricava originalment aquest teixit , que es va fer mundialment famós degut a la seva delicadesa i la seva bellesa dels seus estampats. Avui en dia, s'utilitza aquesta paraula no només per denominar la llana d'aquestes ovelles tibetantes, sinó que també per denominar qualsevol tipus de teixit d'alta qualitat amb un estampat similar.

Chic:

De la mateixa manera que glamur s'ha adquirit de l'escocès però té origen anglès, chic s'ha adquirit del francès pero provéde l'alemany 'schick': una paraula d'ús militar, que significava ser considerat com a model a seguir. De fet, és precisament la idea d'habilitat, de destresa per fer quelcom, el que dona sentit a la transformació semàntica d'aquesta paraula, i de la seva relació amb l'elegància.Els inmigrants alemanys que s'establien a França, van relacionar aquesta paraula amb l'encant de les models parisenqiues i, així, el mot es va afrancesar fins a convertir-se en l'actual 'chic', sinònim d'elegant. Avui en dia aquesta paraula s'ha adquirit en multitud d'idiomes diferents, com ara el català, castellà, anglès, suec i italià.

Cotilla:

Peça de roba femenina que cenyeix el cos des del pit fins als malucs mitjaçant una estructura que es lliga fortament a l'esquena. Afina la cintura i sosté el pit. Aparegut a la cort espanyola del segle XVI (tot i que a les civilitzacions antigues es feien però de metall) i després ràpidament estesa per les altres corts europees, la cotilla va modelar inicialment el cos de la noblesa; se suposa que per remarcar l'honestedat i la fermesa d'esperit i les maneres d'aquells que es volien diferents de la socientat que regentaven. La moda va ser imitada ràpidament en medis burgesos: als segles XVII i XVIII en portava una bona part de la població i, fins i tot, en els medis més populars, en versions més simples i amb menys barnilles.

Culotte:

Culotte és una paraula que prové del francès. La traducció a la nostra llengua és 'calçó', peça de roba que ens arriba als genolls. Cobreix la part inferior del cos. Fins al segle XIX, feia referència a la peça interior masculina com femenina.

Escot:

És un talla al voltant del coll que permet apreciar part dels pits. Escot ve de cota, l'armadura feta de ferro que usaven antigament els guerrers. Aquestes malles tenien un tall per on el guerrer treia els braços. D'aquí el verb escotar i després escot. La paraula cota ve del francès antic cote i està emparentat amb l'alemany kotze i l'anglès coat.

Faldilla:

Peça exterior de vestir, especialment de la dona, que va de cintura en avall cobrint conjuntamnt les cames o part d'elles. De falda, que a la vegada prové del germànic (probablement fràncic) que significa plec.

Glamur:

Tot i que el mot s'ha adquirit del escocès "glamour", el veritable origen de la paraula es anglès: 'grammar' (que significa, a la vegada, gramàtica). Aquest terme es referia a un tipus d'encanteri, que afectava la percepció visual d'una persona, mostrant-li els objectes percebuts d'una manera diferent a la real, i presentant-los de manera atractiva, magnífica o glorificada. Aquesta paraula (en el seu significat màgic) va ser inventada per l'anglès Sir Walter Scott (1771-1832), escriptor i poeta, que l'emprava a les seves novel·les. Finalment, els significat d'aquest mot es va canviar per 'encant sensual que fascina'. El seu nom original, grammar, prové de la creença que tenia a l'antic poble d'Anglaterra, que relacionava els erudits de l'època (amb coneixements de gramàtica) amb alquimistes i bruixots.

Hipster:

Els hipster és el terme amb què, a la dècada dels 1940 es referia als aficionats al jazz, especialment al modern jazz, molt popular a principis d'aquella època. La paraula deriva del terme hip, el qual feien servir els músics del món del jazz per descriure les persones que coneixien la cultura afroamericana.S'acabà conformant com un estil de vida incomformista, i les principals característiques eren la manera de vestir (amb roba negra) l'ús d'argot, el consum de drogues i certa llibertat sexual.

Jeans:

Són un tipus de pantalons fets amb un teixit de cotó bastant resistent anomenat denim, típicament blau; quant al disseny, el texà es caracteritza per ser llarg i recte, amb costures vistes, reforços de petits reblons, presència de cinc butxaques i baixos rematats amb vora. Creats al 1872 per Levi Strauss, un comerciant jueu estaunidenc d'origen alemany. Originalment, els texans eren una peça de roba de treball, d'ús als Estats Units, però a partir de la dècada de 1950 es començaren a imposar com a peça emblemàtica de moda juvenil, primer als Estats Units i tot seguit arreu del món, alhora que el disseny tendí a estretir-se. Actualment són un dels tipus de pantaló més populars arreu entre tota mena de grups d'edat i entre ambdós sexes, com a peça informal, de carrer, de temps lliure i, per alguns, reivindicable en situacions formals; avui és una d'aquelles peces clau que no pot faltar en cap armari.

Patchwork:

Tela feta per la unió de petites peces de tela cosides a les vores, amb els treballs es fan, tapissos, catifes, etc. El seu origen es remunta a temps antics, encara que és molt difícil concretar una data, perquè malgrat ser trobat mostres de tots ells, com la botiga funerària egípcia patchwork i aplicacions des de el 9 segle a. c.; un cas per a la cadira amb aplicacions de feltre del segle V o IV aC es troba en el sud de Sibèria; i una catifa encoixinat de Turania, la regió del mar negre, que data del segle I aC (les vores estan adornades omplerts amb encoixinades), la complexitat d'aquestes obres suggereix que el naixement d'aquestes tècniques és fins i tot anterior.

Quimono:

Túnica llarga d’amples mànigues creuada per davant i cenyida amb una faixa, anomenada obi, usada al Japó per homes i dones. Constitueix el vestit tradicional japonès. Encara que actualment la majoria de japonesos utilitzen roba occidental, acostumen a vestir-se amb quimonos els dies de festa i en ocasions especials. La faixa ampla que s'ajusta al quimono s'anomenaobi. A occident es dóna també el nom de quimono al vestit que s'utilitza en algunesarts marcials i que al Japó s'anomena keikogi.
En els anys 90 la societat japonesa (sobretot els joves) no utilitzaven gairebé mai el quimono a excepció del casament (i només el quimono femení), ja que ho trobaven antiquat i per gent gran.

El quimono (en japonès: 着物, kimono, "cosa de vestir"). La paraula japonesa kimono significa literalment cosa de vestir.

Samarreta:

Peça de vestir de gènere de punt, interior o exterior, que cobreix el tronc, usada com a abrigall immediat del cos. Etimologia: prové de samarra: la primera font de samarreta és el 1385. Samarra: gec de pell usat pels pastor. Aquesta paraula ve, a la vegada, de la basca zamar (massa de llana de les ovelles). Zamar: paraula basca-hispànica o ibèrica molt antigua (la primera font és de 1075) d'origen disputat i que es troba també en castellà (zamarra).

Sari:

La paraula ve del sànscrit que significa 'una banda de tela'. El sari és un vestit femení constituït d'una sola peça rectangular, generalment de cotó o de seda, d'uns cinc metres de llargada i poc més d'un metre d'amplada, que s'ajusta al voltant del cos sense costura ni agulles, propi dels països del suhcontinent indi. El sari és la manera més característica de vestir de les dones de l'Índia, fins i tot les dones que estan a les Forces Armades de l'Índia porten un sari sobre l'uniforme.

Shorts:

Durant el segle XIX i fins entorn de 1970 els pantalons curts eren peça característica i primitiva de la indumentària infantil masculina, una mica com les primeres mitges marcaven el pas a l'adolescència entre les noies. Això ha connotat la peça durant molt de temps. L'ús de pantalons curts per part de l'adult s'inicià, probablement, en l'uniforme militar. Durant la primera guerra mundial diversos excèrcits, i molt especialment el britànic, tendiren a adoptar els pantalons curts en medis tropicals i desèrtics. Els pantalons s'introduïren en la indumentària civil adulta en la dècada de 1930 quan tant homes com dones en comencen a dur a l'estiu com a roba d'esport i de temps lliure. Fins a la dècada de 1960 no començaren a ser acceptats com a peça de carrer, primer per a la dona i més tard per a l'home.

Anna Iturralde, Paula Ramos, Àngel Velasco i Gustavo Zelaya.